Coloquio con Ashley Kahn

Gracias al programa de promoción de la cultura americana del Consolat General dels Estats Units a Barcelona y con la colaboración con Jazz Voyeur, y se acercaba a Palma Ashley Kahn.

gracias al programa de promoción de la cultura americana del Consolat General dels Estats Units a Barcelona y con la colaboración con Jazz Voyeur, y se acercaba a Palma Ashley Kahn.

Kahn és un freelance de la música; productor, road-manager, periodista col·laborador de New York Times, Rolling Stone o Mojo, va demostrar un gran domini de l’escenari i va fer gaudir els assistents amb la seva fluida i sincera conversa sobre jazz.

A més  de nombroses anècdotes sobre el desenvolupament de les entrevistes que li van servir per preparar els llibres, va conversar amb els assistents i va evidenciar perquè els seus llibres són una finestra oberta al lector de desitja observar la gravació de dues obres mestres: “Kind of Blue” i “A love supreme”.

La seva darrera obra, que es presentava a les llibreries el dia següent, és una detallada narració de com Coltrane va “Impulsar “ el segell Impulse i dels principals actors que van contribuir al seu desenvolupament. Certament, veient les dues obres anteriors, segurament aquesta sirà una peça fonamental de la nostra biblioteca jazzística.

 

Ashley Kahn no és un escriptor musical a l’ús, les seves primeres paraules van ser per a dir-nos que ell no és un expert en Jazz, solament un afeccionat, això si, un afeccionat que ha tingut l’oportunitat d’accedir al material musical més increïble que va embolicar l’enregistrament dels discos "A Love Supreme" o "A Kind of Blue". Va expressar la seva especial afinitat amb els músics de Jazz per la seva forma de veure la música i per la seva forma de ser fora i dintre de l’escenari.

Ens va explicar anècdotes sobre les entrevistes que va realitzar o anècdotes que van esdevenir durant els enregistraments dels discos, la més destacable que s’ha inclòs en posteriors edicions de "A Love Supreme" però no en l’original és la que es refereix a l’entrevista amb Mcoy Tyner, Kahn tenia la idea d’escoltar el disc amb Mcoy Tyner i que aquest expliqués a mesura que s’escoltava el disc les seves impressionsl, Mcoy Tyner amb un sonriure li va preguntar ¿vols que t’ho expliqui?, al que Kahn va contestar afirmativament. El disc va començar a sonar i Mcoy Tyner va tancar els ulls, i els minuts discorrien amb un silenci absolut per part dels oïdors, avançaven els temes i Mcoy Tyner no deia res, i així fins al final de la suite de Coltrane, una vegada finalitzada Mcoy Tyner obri els ulls amb un gran somriure i diu ¿veus?. Una anècdota que ens recorda que de vegades és difícil o simplement innecessari posar paraules a la música.

En definiva l’entrevista va ser un esdeveniment per als amants del Jazz, especialment si ets un admirador de qualsevol d’aquests dos emblemàtics discos. Aprofitem per recomanar absolutament qualevol d’aquests dos magnifics llibres.

Reply

Leave a comment.