Presentación del Padrí del Festival – Sa Pobla Jazz Festival 2008

sa_pobla_2008.jpg

 

Este año, en su decimocuarta edición, el Mallorca Jazz Festival Sa Pobla impulsaba una nueva figura, la del "Padrí Jove".

Su papel consistia en rememorar la trayectoria del festival y presentar la actual edición, y se encargó ese cometido a Rafel Creus, periodista que ha seguido el festival desde sus inicios.


 

El encargo del consistorio era difícil y exigía una capacidad de síntesis casi imposible; resumir 14 años de actuaciones y homenajear a los músicos que habían pasado por el escenario de la Plaça Major.

Desde jazzinmallorca buscamos la promoción de la cultura del jazz y su historia en Mallorca, y por eso nos hemos puesto en contacto con Rafel, quién amablemente nos ha facilitado el texto de la presentación que reproducimos a continuación.

 

 


 

14è MALLORCA JAZZ SA POBLA 2008
El festival dels mèrits

 

"Bon vespre pobleres i poblers, amigues i amics.
Ladies and gentelmen, welcome to the International Sa Pobla Jazz Festival.


És per a mi un honor i un autèntic plaer ser aquí avui vespre com a padrí de fonts-presentador d’aquesta catorzena edició del Festival Internacional de Jazz de Sa Pobla, una cita musical que jo personalment qualificaré com el Festival dels Mèrits, en plural, perquè són molts.


Diuen que una flor no fa estiu i, malauradament, moltes aventures musicals floreixen i desapareixen, o com a molt, es celebren un parell de pics. Per sort aquesta cita anual que estam apunt d’iniciar és un gojós ram de flors, colorit que alegre i molt l’estiu. El primer mèrit d’aquest Festival Mallorca Jazz és que ja fa 14 anys que es celebra, amb un nivell més que notable. Això és gràcies a que està obert i a més de formacions diguem-ne clàssiques de jazz en totes les seves variants del be bop al free jazz, ha acollit propostes de blues, funk, gypsy, balades, pop i rock. No és un numerus clausus.


Sa Pobla, com tots els pobles d’interior, es buida el mes d’agost. Precisament per a oferir algun al·licient als poblers que no fugien a vorera de mar, l’ajuntament va cuinar el festival el 1995, els ingredients: música culte gratis a la fresca de la plaça Major. L’èxit del plat és a la vista, són molts els que l’han tastat, és un altre dels mèrits del festival, no només els poblers que fan estiu aquí i els que el passen a la costa venen a plaça els dies de concerts, també ho fan centenars de mallorquins i visitants, jo mateix he travessat l’illa des de l’altra punta en moto, en cotxades i tot sol per venir i enriquir-me.
Aquest no és un Festival que hagi anat creixent en qualitat, no. Hi pot haver artistes més coneguts que d’altres que hi han participat, però la mitjana sempre ha estat digníssima i necessitaríem una conferència i no una presentació per a recordar un instant de cada un. Si s’ha aconseguit un públic fidel que ha anat creixent en número, ha estat, mèrit afegit,  per la qualitat de les actuacions i els records que ens han deixat els artistes convidats… Vos confessaré, ara que la possible falta ja deu haver prescrit, que jo encara tenc ben estotjada una cinta de casset amb l’actuació de The Jazz Butcher el segon any del Festival, quan no omplíem mitja plaça, i una altra amb Lídia Pujol i Silvia Comas per una cara i Martin Stephenson per l’altre, del 97; llàstima que el meu contacte no enregistràs (o no m’ho digués) a Chano Domínguez, Jorge Pardo, Carles Benavent i Tino di Geraldo el mateix any, perquè va ser una de les darreres actuacions d’aquests quatre monstres com a quartet.


I segur que molts dels presents recordaran Ravi Coltrane l’any 99, que no volia fotos i estava com empipat, fins que el rellotge va sonar i, enlloc d’enfadar-se, va seguir les campanades amb el saxo i allò amics meus va canviar totalment el rotllo. Lucky Peterson el 2002 es va presentar amb una guitarra sense fil i aprofitant la facilitat de moviments va deixar l’escenari i es va passejar per la plaça, fins i tot es va beure dos gin tònics sense deixar de tocar, va ser un vespre de total complicitat entre el respectable i els músics. Tot el contrari d’Steve Coleman fa dos anys que va apostar per una actuació de jazz pur i dur només apte per a jazzistes avançats: va fer un tema, només un d’1h i ½, clar, molts no ho varen aguantar, en canvi Marcus Miller el 95 amb el seu funky va aconseguir que tothom es mogués.


Un mèrit més d’aquest Festival Internacional de sa Pobla és la complicitat que ha aconseguit crear amb els músics i programadors. Per exemple, Jimmy Weinstein responsable del seminari que des de fa tres anys s’imparteix com a activitat d’aquest Festival, és fill d’una resident a l’illa d’ençà fa 40 anys i ell, ha estat moltes vegades a la plaça com a un espectador més. Gràcies al que veia i escoltava, es va voler implicar i ara és part del Festival… En aquest capítol de complicitats he de citar com a culpable a la pluja, mai convidada però a vegades present. El 2002, l’horabaixa era gris i banyat i es va pensar que si la brusca persistia, l’actuació de Dave Douglas es podria fer a l’església. Plovia arreu hora de començar i el trompetista estava emocionadíssim de tocar dins el temple en acústic, no volia que s’aturàs de ploure. El 2006 la blusera sèrbia Ana Popovic va haver de suspendre l’actuació per mor de l’aigua, però va tornar l’any passat a oferir el concert suspès.


Arribats aquí, resumiré que tots aquests mèrits, són mèrit d’una persona que fa feina durant tot l’any per aconseguir que el Festival brilli. Hem d’agrair als polítics i col·laboradors l’haver creat, mantingut i potenciat el Festival, però sobretot hem d’agraïr a Pep Crespí, Pep Sero a Sa Pobla, que es deixa els ulls i les orelles per aquest estiu musical.

 

Bé, ara ja podem fer una espipellada del que veurem i escoltarem a aquesta edició 2008. Començam avui amb una d’aquelles actuacions que promet esser recordada pel segell que estan deixant dins la història del jazz de fusió contemporani: Recent arribats del Festival Internacional de jazz de la ciutat francesa de Marsiac, l’espectacular formació que baix el nom d’Acustic Masada, el saxofonista i brillant compositor John Zorn, ha reunit al seu voltant. El concert d’avui, té molt a veure amb el mèrit de crear complicitats que vos deia d’aquest festival, perquè la meitat dels músics que pujaran a l’escenari ja ho han fet en passades edicions liderant els seus propis grups: a l’artista convidat, el pianista Uri Caine ja el coneixem perquè el 2005 va actuar en aquesta plaça amb l’Uri Caine Bedrock. Dave Douglas i la seva trompeta com vos he dit fa poc, també hi varen ser, exactament a l’església fa 6 anys en formació de Trio. El bateria Joey Baron, que ha compartit escenari i enregistraments amb monstres de la categoria de Dizzy Gillespie, Chet Baker i Stan Getz per citar-ne alguns dels mítics, va ser el primer d’ells en actuar a aquesta plaça l’any 2000.


Debuten a sa Pobla, el líder del projecte John Zorn i dos afamats musics: el multi percussionista brasiler Cyro Baptista, col·leccionista de Grammys, un per col·laborar al Gershwin’s World de Herbie Hancock i tres de llatins per fer-ho a l’àlbum d’estudi del concert Obrigado Brasil de Yo-Yo-Ma, i músic d’acompanyament d’artistes prou coneguts com Paul Simon, Sting, Brian Eno i un llarg etcètera. L’altra nouvingut és el contrabaixista Greg Cohen, d’ell només vos diré que durant 14 anys ha estat membre de la banda  de Tom Waits.        
Tot plegat és Masada, un menjar que es cuina a foc lent i serveix d’entrant, primer plat, darreria i dolç, un projecte extens i ambiciós de 10 disc d’estudi i un bon grapat en directe, a destacar Live in Sevilla 2000. El primer de la sèrie va ser Masada. Vol. 1 Alef  enregistrat el febrer de 1994 a Nova York per Zorn, Dave Douglas, Greg Cohen i Joey Baron. Tots ells són aquí avui.
Dimecres que ve vendrà l’ex nin prodigi de la trompeta Nicholas Payton acompanyat de Vicente Archer al contrabaix i Kendrick Scott a la bateria. Payton, de 35 anys, du des dels 11 dalt dels escenaris, ha col·laborat amb músics de blues, de rap, ha guanyat un Grammy el 97 per la col·laboració amb el també trompetista Doc Cheatam i als seus 8 discos propis se n’hi ha de sumar més de cent col·laborant amb altres músics. És d’esperar que el seu eclèctic so farà les delícies dels que estimen el jazz més obert.
En aquests 14 anys, el Festival Mallorca Jazz sa Pobla, ha fet honor al seu nom incloent formacions i músics de l’illa al cartell. El primer any varen ser Andreu Galmés i Salvador Font amb un Quartet liderat per Max Sunyer, més que res perquè el nom del català tenia més reclam, per això s’anuncià com a Max Sunyer Quartet enlloc d’Andreu Galmés Quartet; però Andreu va venir amb el seu quartet anys després i tot arreglat. També va venir Victor Uris amb Big Mama i amb la Victor Uris Blues Band, Daniel Higiénico, Perikas Jazz Reunion, la Camerata Sa Nostra amb el Contemporary Club Ensemble, Agustí Fernández, Toni Miranda en formació de sextet, Biel Ballester que per poc bé que li vagi, haureu d’anar a Amèrica a veure’l a partir d’ara perquè Woody Allen ha inclòs un tema seu a la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona. I finalment  l’any passat ens va delectar Marcos Collado.


Enguany és el torn de la Big Yuyu Hot Band, un grup nascut com a trio de blues fa 2 anys integrat per Joan Amaro al baix, Jaume Crespí Trossky a la bateria i Jordi Álvarez a les guitarres i les veus, tots tres veterans amb distintes formacions dels circuits de bars, únics locals que programen musica en viu setmanalment a Mallorca. A ells se’ls hi ha sumat Llorenç Barceló als teclats, Josep Oliver al trombó, Jesús Díez  al saxo tenor i Pep Garau a la trompeta. La seva proposta revisa el blues autèntic, el clàssic, i la revisió resulta efectiva.
La darrera actuació serà la de la banda de l’escola rodant de Jimmy Weinstein, el que vos deia que és usuari d’aquest festival des de fa molt. La Travelling Scholl Band de Jimmy Weinstein, és un sextet amb el líder a la bateria, Lilli Santon a la veu, Paolo Porta al saxó, Stefano Scolani al contrabaix,  Francesco Guaiana a una guitarra i el mallorquí Antoni Miranda a l’altra. Serà una nit d’improvisacions magistrals.


Del 21 al 26 d’agost aquest músics impartiran per tercer any consecutiu un seminari adreçat a músics illencs. Si llegiu la lletra petita del programa d’enguany veureu que el dia 25, els alumnes oferiran un concert i jo vos diré que també hi participaran alumnes del mateix taller realitzat fa poc a Itàlia i Alacant.


A banda d’aquest seminari, com ja ve essent habitual, el Festival comptarà amb més activitats paral·leles. Des d’avui podeu veure a la Sala Es Cavallets, aquí mateix, l’exposició Retalls de Jazz de Mario Taipe i dia 14 la projecció de la joia del cinema documental Let’s Get Lost, obra de Bruce Weber que narra la pujada a l’Olimp del Jazz i la posterior baixada a l’infern terrenal del genial trompetista nord-americà Chet Baker. La cinta, un laboriós treball de recerca i documentació, compta amb el testimoni del mateix Baker, l’últim, atès que es va fer l’any 88 i el 13 de maig d’aquell any el músic va morir a un hotel d’Amsterdam… o es va tirar o va caure. Un any després Let’s Get Lost va ser nominada als Òscar a l’apartat documental. La còpia que veurem pertany a un col·leccionista privat, d’aquí retornarà a ca seva als Estats Units. Per cert, hi ha una altra pel·lícula sobre Baker, una biografia de ficció interpretada per Robert Wagner i Natalie Wood, el títol: All the Fine Young Cannibals, d’aquí var agafar el nom el grup de pop que l’any 89 (un després de morir Baker) es va fer mundialment famós amb el tema She drive me crazy.


Trob que ja basta de paraules, és hora de notes. Esper que aquesta catorzena edició vos faci bon profit, que en venguin moltes més i les poguem veure, meam si el pròxim mèrit és el reconeixement del Festival de sa Pobla com una de les cites ineludibles del panorama jazzístic espanyol, la vostra inestimable presència ajudarà a aconseguir-ho. Gràcies per esser aquí.

Enhorabona a la organització i molta merda pels músics, vos deix amb John Zorn Acustic Masada.


Moltes gràcies."
Rafel M. Creus
06 08 2008

Reply

Leave a comment.