Jorge Pardo, Toni Cuenca i la Simfònica

Orquestra Simfònica de les Illes Balears AMB Jorge Pardo.

Arranjaments de Toni Cuenca.

Auditori d’Alcúdia, 28 d’octubre de 2011.

Ja ho hem repetit moltes vegades, però no està de més recordar que si voleu saber el passa realment sobre un escenari, només cal observar els músics, especialment als que en aquell moment desenvolupen un paper secundari.

Ahir a la nit, només calia mirar les cares dels músics de la Simfònica per comprovar el seu grau d’implicació en aquest projecte liderat i resolt amb notable mestratge per Toni Cuenca. És curiós que el punt imprevisible del jazz, aquest cop l’hagi proporcionat una orquestra “clàssica”.

En realitat podríem parlar d’un quintet amb simfònica, ja que a Toni Cuenca i Jorge Pardo es van sumarAgustí Aguiló, “Benji” Habichuela i Armando Llorente en format de quintet. Conca alternar subtil i suaument els seus moments al contrabaix i baix fretless amb la direcció orquestral.

Jorge Pardo, mestre madrileny d’una flauta i un sopranino que ha convertit en extensions de si mateix, fa que per ells flueixi la saviesa dels innombrables mestres dels que honorablement presumeix.
Magistral en el sopranino i evocador a la flauta, Pardo és com Benavent, paios de la perifèria flamenca que han forjat el so característic del flamenc jazz. Com diu en la seva pròpia web, Jorge Pardo, és un rar en la família flamenca.

Cuenca ha sabut combinar hàbilment les composicions de Pardo amb uns arranjaments que han aconseguit la implicació de la Simfònica. Moments de densa orquestració amb espais per al lluïment de les diferents seccions i solistes, com el clarinet d’Eduardo Bernabeu, que davant la insistència de Conca i Pardo, es va deixar anar amb un sol, configuren un espectacle àgil i captivador.

És un projecte sòlid però difícilment “vendible” en aquests temps, pel que no podem sinó agrair la insistència de Pere Malondre per deixar el projecte àmpliament encaminat amb l’anterior gerent de la Simfònica, i l’actual consistori i el nou gerent per donar-li el impuls final.

Certament una vetllada fora del comú, que gaudim intensament per la mestria amb què Toni Cuenca havia preparat la simbiosi entre el flamenc jazz de Jorge Pardo i les possibilitats ofertes per l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

Reply

Leave a comment.