Crònica del Mallorca Jazz Sa Pobla 2014

El concentrat jazzístic pobler no deixa presoners, només cares ulleroses que no fan sinó justificar això que els del jazz són rars i malsans. Per sort ja quedam pocs ¿…?

 Un nou malabarisme posava a la nostra disposició una programació molt més digna del que els recursos disponibles permetien suposar.

David Murray, exemple d’saxofonista americà que es passeja estilísticament, va oferir una classe magistral de la mà del fluid duet rítmic de John Betsch a la bateria i Reiner Elizarde al contrabaix. Els matisos i el treball harmònic d’un interessant Pepe Rivero al piano completaven un quartet d’escasses arestes però poques concessions.

El fi de festa amb un bis & Co, ens va deixar un regust deliciós visualment i contradictori en l’auditiu, senyal que tot havia anat bé.

murray

Això de Marco Mezquida és una realitat: de dir-se Marc Jones o Mark Williams i venir de NY, la plaça Major de Sa Pobla hauria vessat de públic.

En qualsevol cas, els que van confiar en el criteri pobler van gaudir d’un Marco Mezquida en estat de gràcia absoluta. La multiplicitat de les seves col·laboracions i la comunió amb els seus companys de llarg recorregut, ens donen una mostra del que ha de ser un trio jazzístic.

La residència a l’illa del Marko Lohikari ens oferirà de nou la possibilitat de gaudir-los en AlcúdiaJazz i a la Fundació Coll Bardolet de Valldemossa.

mezquida

Que dir de Freddy Cole, els anys pesen i deixen la seva empremta per bé i per mal. Un concert sense sorpreses, mostra d’un estil que per a alguns és sinònim de jazz i en el qual el més destacable va ser el gran swing d’un discret Randy Napoleon a la guitarra. Lloat pel mateix George Benson i sidemen de Michael Bublé (esperem que no li doni també per cantar …), Napoleó té una tremenda sonoritat i fa fluir dolçament la seva preciosa Stadler 

cole

L’Orange Juice Funk Collective, formació mallorquina que poc a poc ha anat creixent en qualitat i membres, on destaca un Llorenç Barceló al Hammond que cada cop que l’escoltem ens deixa amb ganes de més. Amb una secció de metalls de 4 membres, la Orange Juice aconsegueix un so poderos al que la guitarra de Josep Munar acaba de donar consistencia, el concert es va tancar amb l’aportació del sempre interessant Derrick Burrows (dee7).

20140808222602_IMG_6175-001

Per conclourei com ja es tradició, el divendres actuà la Travelling School Band, el ja veterà projecte docent dels Weinstein.

Que es compleixin els nostres desitjos i el 2015 tornem a patir les ja clàssiques profundes ulleres jazzístiques d’agost.

 Més fotografìes a Jazz&Stuff

Reply

Leave a comment.