SuscríbeteLogin |
Inici
 Articles Articles
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
SuscríbeteLogin |
Inici
Articles Articles
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els camins del Jazz són sovint sorprenents i fan estranys companys de
llit, sense cap dubte tots ens hem trobat amb músics obstinats a
fusionar estils que resulten irreconciliables en les seves mans i amb
resultats dispars i de vegades desafortunats, també estan els músics
que sent aliens al gènere intenten “jazzear” el seu treball caigui qui
caigui per motius diversos.
Virtuosisme és una paraula massa emprada per a definir el que Oscar Peterson feia devant del piano. Escoltar My Favourite Instrument(1968) o The Trio(1973) -per esmentar dos discs gairebé a l'atzar- revelen a un músic que més enllà de les etiquetes o encasellaments es mereix un reconeixement pel seu estil propi i per una trajectòria impecable. Repassar la seva biografia és innecessari ja que existeixen molt bons llocs on consultar-la, intentarem aproximar la figura de Oscar Peterson a aquells que no han escoltat gens d'aquest fenomenal músic.
