Poques persones han arribat tan lluny en el món de la música sense haver tocat un instrument. Rudy Van Gelder és l'únic cas d'enginyer-estrella que es coneix, sense aparentment haver-ho cercat. Blue Not fa uns anys va editar una sèrie de discos remasteritzats batejant la sèrie com “Rudy Van Gelder Edition”, tot un reconeixement a la seva carrera.

Els inicis

Rudy Van Gelder va néixer en 1924 , va iniciar la seva marxa professional com optometrista i tenia la música i l'enregistrament com una afició realitzant petits treballs per a segells desconeguts usant el saló dels seus pares com estudi, aquest entorn “familiar” seria una constant durant la resta de la seva carrera. La història de Rody Van Gelder va de la mà d'altra autèntica institució del Jazz, el segell Blue Not.

Blue Note va veure la llum com segell en l'any 1939, els seus fundadors Alfred Lion i Francis Wolff. Alfred Lion igual que Van Gelder es va iniciar en el Jazz per afició desembocant finalment en un segell que ha escrit part de la història del Jazz. El músic Gil Melle va ser l'encarregat d'unir a Lion i Van Gelder presentant-los i sent el primer treball de Van Gelder un treball de la Gil Melle Quintet en 1953.

Sota el paraigua de Blue Note Rudy Van Gelder va tenir l'oportunitat d'enregistrar a moltes de les estrelles emergents de l'època, gràcies entre altres coses a l'habilitat del segell per a descobrir a grans músics. A partir de mitjans dels anys 50 la cartera de treballs de l'enginyer va ser creixent igual que la seva fama i prestigi, treballant para Blue Note i per a altres segells. Les seves manies, la seva meticulositat i sobretot el seu so únic han contruit la llegenda.

Pel salo de la seva casa van acabar passant artistes de la talla de Sonny Rollins, Thelonious Monk o John Coltrane, no obstant això cada vegada era més complicat disposar de l'estudi, despres de tot els pares de Van Gelder vivien alla, les nits de vegades eren interminables per a satisfer la demanda. Per això a la fi dels 50 Van Gelder decideix per fi contruir el seu propi estudi, sense l'ajuda de ningú i del no-res erigeix un estudi que amb el temps es convertiria en un dels estudis més importants del món del Jazz.

En l'estudi

El nou estudi mantendria l'ambient familiar. Estava dissenyat per a satisfer totes les necessitats dels músics de l'època, l'estudi de sostre alt i completament de fusta tenia forma de rombe, una il·luminació suau i una decoració que ajudava que els músics se sentissin còmodes, l'exterior tenia un aire nòrdic, sens dubte un gran salt qualitatiu respecte al salo de la seva casa. Dintre del caràcter meticulos de Van Gelder, aquest s'esforçava per fer sentir als músics com si estiguessin en la seva pròpia casa o en un club de Jazz. Tots aquests esforços, van ser claus per a aconseguir algunes de les sessions històriques més recordades i que van quedar plasmades en alguns dels millors discos de la història del Jazz.

Mítica era la meticulosidad a l'hora de col·locar i manipular els micròfons (és molt coneguda el costum de manipular els microfonos amb guants), la seva màxima en aquest aspecte era que si bastava amb un micròfon no es posaven dos. Van Gelder esborrava les marques dels seus equips perquè ningú sabés el que utilitzava en els seus enregistraments.

En aquella època la prestigi de Rudy Van Gelder era inqüestionable i definitivament el nou estudi faria possible satisfer l'enorme demanda dels seus serveis per part dels millors músics de l'època. A part de fer un treball com tècnic que clarament agradava als músics, va aconseguir la complicitat amb la majoria d'ells necessària perquè les sessions funcionessin perfectament en un bon ambient. El propi John Coltrane va agraïr a Rudy Van Gelder el seu treball en el disc A love Supreme un dels discos més importants de la història del Jazz, gravat en el nou estudi cinc anys despres de la seva construcció.

A l'excepcional llibre "A love Supreme i John Coltrane: La història d'un disc emblemàtic" de Ashley Kahn Mcoy Tyner explica com era Van Gelder en les sessions i la seva caracter seriósa i estricte:

Tots l'estimavem, encara que era molt ferm en algunes coses que no podia tolerar, com per exemple que entréssim amb menjar en la cabina de control: gens de menjars i begudes. John (Coltrane) fumava cigarrets i pipa, però no crec que mai arribés a fumar en la cabina de control, potser fora, en l'estudi. Confraternizaba poc amb nosaltres...però quan ja començaves a conèixer a Rudy i et *posaves a parlar amb ell al final de l'enregistrament, et feia comentaris de com havia anat la sessió i de vegades es reia. Però ell estava alla per a assegurar-se que tot estigués llest i durant els descansos ho comprovava tot, tenia coses que fer.

De l'estudi jones recorda:

Vaja, l'estudi era perfecte, tenia una acústica perfecta. Rudy era un tipus molt meticulós...ell mateix havia contruit aquest lloc. Era com si estigués en un quiròfan operant un ull. [riu] Es posava guants per a tocar els micròfons. "No toqueu els microfons!" Això ens feia riure molt.

A la segona part parlarem d'alguns dels discs mitics a on Rudy Van Gelder va colaborar i la seva relacio amb alguns dels músics més coneguts del Jazz.

Meneame

?