Ho reconec, no suporto a Stanley Jordan, de fet em provoca la  mateixa sensació que George Benson, la seva capacitat per a fer molt bon Jazz  sempre està alla…latent, talent amb la guitarra els sobra, però un insisteix a cantar i l'altre s'ha convertit en el banderer d'una tècnica que dóna la sensació que s'ha convertit en un llast que li ha dut des de fa anys a repetir-se fins a l'infinit, però....

Si bé sóc incapaç d'escoltar 4 temes seguits del Stanley Jordan d'estudi cal reconèixer que en directe té molt ganxo i per descomptat és un luxe poder contar amb ell en el cartell de Guitarres del món i és d'agrair i valorar l'esforç que representa portar a una figura com ell, vam parlar d'un músic portentós amb una ja llarga trajectòria en la qual ha demostrat ser capaç de fer molt bona música, encara que ja fa massa temps que es mou en l'autocomplaença i l'al·lèrgia al risc artístic bordejant en massa ocasions el perillós terreny del que de vegades els més malvats anomenen "música d'ascensor".

Quan un va a veure a Stanley Jordan espera veure just el que ell fa, jo vull veure tapping, vull veure a un tipus tocar una guitarra i un piano alhora (per a això m'he repassat els videos de Youtube), vull "desparrame" musical, notes i més notes, virtuosisme perquè si, perquè jo ho valc. I això és just el que fa el bo de Stanley Jordan para gaubança del públic que mirem embadalits com algú és capaç de semblant desplegament tècnic i artístic sense despentinar-se gaire.

 

El repertori va ser del grat del públic, un repàs al seu últim treball “State of Nature”, la revisió d'algun tema anterior i versions de temes com Eleanor Rigby entre d'altres, Jordan es presentava amb el seu (power) trio habitual, Charnett Moffett al baix i Kenwood Dennard a la bateria que encara que es van passar bona part del concert entre bastidors van aportar contundència en determinats moments i algun sol molt destacable per part de Charnett Moffett. Jordan per la seva banda va fer gala del domini absolut del famós tapping que ha dut a la seva màxima expressió, tres temes de guitarra i piano van arrencar onades d'aplaudiments i admiració.

 

Mes fotos aquí