|
Africa Galleto Quintet.
El nostre col·laborador s'estrena amb una ressenya de Africa Gallego Quintet. Dintre d'uns dies podreu trobar aquí el programa de l'Hotel Saratoga - Blue Jazz Club del mes de març Blue Jazz Club Hotel Saratoga. 16.02.2007
África Gallego, veu i “cajón” Isis Montero, teclats Luis Depestre, saxo Raúl Martínez, baix Benjamin Habichuela “chico”, cajón Benjamín Habichuela, guitarra espanyola Blue Jazz Club Hotel Saratoga Palma de Mallorca, 16.02.2007 Arribats al segon passi al Blue Jazz Club de l’Hotel Saratoga, ens topam amb el jazz llatí i agitanat d’África Gallego, arreplegada en aquesta ocasió amb la banda habitual d’Isis Montero. Va posar aquella la veu voluntariosa i el “cajón callao", i la resta la seva per oferir un “jaleo” competent, just, que ens va agradar als assistents que –per primera vegada des que vaig per la terrassa de l’hotel- aplenaren sobradament la sala. Be, perquè els programadors del local estan fent un esforç important i ja toca recollir resultats a la caixa. Rera un solo campió de l’Habichuela chico en el “cajón colorao” –tant que fins el baixista es va llançar a la percussió a les pastilles del baix- li demanaren a l’Habichuela major que saltés amb la guitarra. Aquest es va col·locar la corbata i saltà. Aleshores hi va haver un tango, el Volver almodovarià, que va començar collit amb agulles de cosir per acabar essent un exemple pràctic de com es remunten aquestes situacions improvisades. Abans ja es va poder comprovar que Despestre surfeja be al saxo, algunes vegades molt bé, endivinant quan ha d’entrar a matar. Tots arrodoniren be n’África, una artista a la que no crec que el talent sigui tangencial, per molt que el que fou el seu assumpte principal, Mojo Project, no va acabar d’arrancar i segueix sense fer-ho per falta de personalisme. Aquí va estar bé, gens funcionarial, llançada i botant en ocasions la tanca. Una altra cosa es Isis. Uf. Aquesta dona ennobleix tot el que toca. Encara que va estar secundaria, distingint arterosament entre acompanyament i presència, omplint el seu espai amb carisma. Finalment, no va ser necessari donar molta sutura al que els músics volgueren tocar. Feia calor i això com allò va sonar, aconseguiren del públic una mica mes de foguerada. Tots contents i “al kelo”. |