Magnus Lindgren Batucada Jazz
Santuari de la Mare de Déu de Consolació, 22:30

Magnus Lindgren, sax, flute, keyboards
Magnum Coltrane Price, bass
Erik Söderlind, guitar
Robert Ikiz, drums
Diva Cruz, Percussió

Quan Magnus Lindgren va acompanyar Bàrbara Hendicks qual alter ego de Lester Young, ens vam quedar amb les ganes d'una visita liderant projecte propi. Arran d'aquella actuació, Magnus va establir contacte amb el col·lectiu Renou de Manacor, on va fer un concert el novembre de 2009 al qual no vam poder anar. Aquest vincle és el que l’ha portat de nou a Mallorca amb la seva Batucada Jazz, aquest cop a Sant Joan.

Magnus és un tipus que transmet una intensa sensació de convenciment, una cosa que podreu comprovar quan publiquem l'entrevista que li vam fer abans del concert. La claredat de les seves idees es transmet al seu projecte Batucada Jazz, el qual ja es nota perfectament rodat tot i les nombroses alternances en la formació que han seguit a la gravació del disc.
Una secció rítmica ben equilibrada, amb bateria i dos percussionistes, s'encarrega de mantenir "aquest punt Brasilian" sense decantar-se en excés cap a la monotonia. Curiós el paper de Magnus Coltrane Price al baix, que enllaça ritme i harmonia aportant línies més pròpies del rock, però que contribueixen a mantenir l'equilibri del conjunt.

Especial esment per Erick Soderling, guitarrista suec amb habilitat per ambientar amb harmonies brasileres però des d'un so molt proper a clàssics com Wes. Vam estar conversant amb ell després del concert, i el seu disc en solitari d'homenatge a Jimmy Smith s'ha convertit en una banda sonora recurrent en aquest final de l'estiu. El seu paper és fonamental en oferir constantment matisos que arrodoneixen la base rítmica.

Mr Lindgren se’n desfà hàbilment entre les cançons del Batucada Jazz, és capaç de brillar amb un fraseig cristali i mantenir el dinamisme que li proporciona la base rítmica, demostrant capacitat per esprémer el saxo en sols que sempre porta una mica més enllà del esperat. A la flauta, combina amb intensitat i a la perfecció amb els temes més dolços del repertori.

No és Lindgren un saxofonista de so colossal o improvisació aclaparadora, s'emmarca en una finor de so i un equilibri al qual li va molt bé el caràcter de l'aportació ètnica de la música brasilera, i la veritat és que no em faria res que un any de aquests ens visités amb la Funk Unit de Nils Landgren.

En l'entrevista, Lindgren ens comentava que amb aquest disc buscava divertir la gent, i certament que a Sant Joan va aconseguir el seu objectiu, el que ens porta a reivindicar des d'aquí i com aficionats al jazz, una edició 2011 amb el mateix criteri organitzatiu i intensitat que aquest any.

Més fotografies al Flickr.

Meneame

?