El que ahir vam poder veure a Sant Joan ens dóna altre senyal que el Jazz a Mallorca està vivint una eclosió que feia molt de temps que estavem esperant i que des de fa dos anys ja ens està regalant vetllades formidables.
Amb una estètica i escenografia molt cuidada que denota l'afició per les arts escèniques de l'equip que ha engegat el projecte, el Xot Jazz Festival s'ha revelat com una aposta diferent dintre dels festivals que poblen Mallorca en aquestes dates. En un entorn realment atractiu com és l'Ermita de la Consolació i amb una sonorització realment bona, vam poder viure una jornada de Jazz rodona.
Toni Miranda Quintet
Toni Miranda és un vell conegut per tots aquells que agraden d'escoltar bon Jazz en directe. Si alguna cosa hem de destacar de l'actuació que ens van oferir es el so que ha aconseguit el quintet en menys de tres anys d'historia.
Compactes, precisos i amb un so elegant, el Toni Miranda Quintet agrada de fer un repertori format en gran mesura per clàssics del Jazz (standard) amb uns arranjaments que realment funcionen i agraden al públic.
En gairebé hora i mitjana d'actuació es van repassar temes que anaven des de Wes Montgomery fins als The Beatles i el seu tema “Come Together” de la que el quintet va fer una magnífica versió. La resta de components del Quintet són tots excel·lents músics i la majoria d'ells amb molts anys sobre els escenaris com el veterà Manolo Cuesta.
Toni Miranda - guitarra
Roger Machon – saxo tenor
Manolo Cuesta – saxo alto
Miguel Ferrá - bajo
Miguel Navarrete – batería
S’arrual Jazz Mort
No és fàcil trobar una formació que aconsegueixi unir bona música i humor a vegades molt “autòcton” en la forma en la que ho fa aquesta formació d'Algaida. l'octet S’arrual Jazz Mort bàsicament respira del Dixie i el Blues i gaudeix d'una envejable falta de complexos a l'hora d'introduir l'humor en les seves actuacions.
Barrejar un Blues amb les més típiques Gloses mallorquines i tenir un resultat hilarant alhora que musicalment impecable sembla una tasca difícil, doncs bé, ells ho fan i a més veient-los fins i tot sembla fàcil, encara que no ho sigui.
El Dixieland és una de les formes del Jazz més populars i per descomptat la més es pot apropar si els músics volen al que podríem anomenar "catxondeo" musical, si aquest gènere cau en mans d'una formació com S’arrual, llavors la diversió està assegurada.
Segons els membres de la seva formació, mai han tingut fortes ambicions musicals. Més aviat el que els agrada és tocar i passar una bona estona entre ells i amb el públic. No és d'estranyar que quan neixes amb aquesta vocació i el talent acompanya acabis enregistrant el teu segon disc i agradant cada dia a més gent com si res.
En definitiva, el cartell d'ahir es va seleccionar amb criteri, per als que ja són consumidors de Jazz habituals com per als que s'estan iniciant. Un entorn únic, una cuidada posada en escena i molta il·lusió per part dels organitzadors i músics. Esperem que aquest sigui el primer de molts anys de Xot Jazz Festival.
Concerts 
