|
 Raynald Colom/Omri Mor Project – Jazz Voyeur Club Palma
Raynald Colom(t)
Omri Mor(p)
Horacio Fumero(b)
David Xirgú(d)
Raynald arribava a Mallorca després d’actuar a França amb el Quintet que ens va visitar fa dos mesos, entre d’altres a l’Institut Cervantes de París. Ens assegurava abans de l’actuació, que necessitava descansar uns dies, però a la vegada li venia molt de gust tocar al Jazz Voyeur Club.
En començar l’actuació, el cansament desapareix i Raynald Colom es transforma; és un jove instrumentista que assumeix el lideratge sense complexes, i com ens deia a l’entrevista que podeu llegir aquí, prima la frescor i la recerca d’una veu pròpia sobre la perfecció interpretativa. Raynals cerca progressions arriscades i alguens vegades les interromp amb una exclamació, però aquesta recerca els la que atreu a un públic que agraeix aquesta creativitat.
Horacio Fumero, arribat a Europa amb Gato Barbieri i bregat a Espanya amb el Trio de Tete Montoliu, és avui per avui un mestre entre l’àmplia nòmina de bons contrabaixistes del panorama nacional.
Fumero és garantia de solidesa rítmica i brillantesa improvisadora. Per una altra banda, a les seves dues darreres visites amb formacions diferents, intuim la ma de Fumero a l’hora de proposar bateries substituts; David Xirgú substituia primer Peer Wyboris a l’Iñaki Sandoval Trio, i aquesta vegada en Marc Ayza. Ambdós li deixaven el llistó molt alt, però aquest company de ritme de Fumero s’esta consolidant com un baterista versàtil que realça la tasca dels seus companys. A més a més, s’ha de dir que és un plaer observar els gestos de complicitat entre aquests dos monstres, sobretot quan algún final o break improvisat es clava pels pels.
 Omri Mor és un pianista que acompanya discretament, alternant-se amb Raynald en les improvisacions, i a mida que avança el concert, desenvolupant un discurs que assoleix moments d’intensitat sorprent en un pianista de només 23 anys, anunciant un futur prometedor.
El Raynald Colom/Omri Mor Project, presenta la frescura d’esperits joves pels que flueix la creativitat, brillant intensament en temes vertiginosos, encara que als moments més relaxats tal vegada es trobi a faltar la sonoritat adicional d’un quintet.
El Jazz Voyeur Club es va omplir el divendres i esperam que el mateix succeis el dissabte. En un ambient de club, el jazz sona totalment diferent que a un auditori, i molts jazzmen, com ens confessava el pròpi Raynals, es troben molt més cómodes i s’expressen amb major llibertat i creativitat quan el públic està realment aprop de l’escenari.
Si vols veure més fotografies del concert fes click aqui
|
Concerts 
