El Blues elèctric està fet amb la idea que, tirant-li carbó, arriba a navegar fins i tot contra marea. És a dir, que en un gènere a priori monocilíndric i fins i tot monòton com el Blues, tenir una mica que dir pot traduir-se únicament a ser capaç d'evitar aquesta monotonia. Ana Popovic ho va assolir durant diversos moments en el seu concert del passat dimarts en el Festival de Jazz de sa Pobla, la qual cosa ja la valida com artista genuïna.Després de l'obligada cancel·lació de lactuació de l'any passat d'aquesta guitarrista i cantant iugoslava (en aquest mateix cicle i a causa de la pluja), els fixos a la cita poblera –que som cada vegada més, gràcies al finissim criteri del seu programador, Pep Crespí– teníem casi ànsia de veure si el temps atmosfèric complia i el "tempo blusero" també. Així va anar: Popovic va encertar en el primer envit, el qual obliga a tot intèrpret de blues a modular el seu discurs, a enriquir el seu repertori, buscant allò que comentava d'evitar el planisme musical.Aquesta intenció va dur automàticament a Popovic cap a la seva primer llanci seriós: barrejar Blues amb pop, que és un dels recursos més perillosos, doncs el resultat habitual és l'embafo. La iugoslava va aconseguir majorment evitar aquest parany, si bé els recursos pop, les línies musicals i les melodies tampoc és que fossin d'una creativitat desbordant. Correctes i efectives, de vegades inspirades.L'altre recurs és introduir aires jazzy. Popovic ho va fer tan sols puntualment, com volent exemplificar que els seus rumbs són altres. La seva tècnica és complidora, efectiva i gens arrogant (cosa que en blues és d'agrair), el que demostra que no és necessari aspirar a passatges tipus Al di Meola o McLaughlin para expressar talent i sensibilitat. alerta, això ho diu algú que opina que el millor guitarrista de Blues està en algun lloc entri Chuck Berry i Jimi Hendrix. Del de Seattle va oferir Popovic una versió, House burning down, que va ser del millor de la nit. No és comentari baladí o ingènuament sentencios, és que la lectura deconstruída del tema (per utilitzar un terme estúpidament de moda) va denotar intel·ligència, carisma i cintura, assumptes que la multitud de la Plaça Major vam veure i vam reconèixer en el concert d'Ana Popovic.
|
|
El del Blues és un terreny molt dur si vols triomfar. Per més que t'ho
treballis, un viatge a Memphis per aquí, uns anys en Berklee si cal per
allà i et comences a fer un nom a força de moltes actuacións i treball,
dóna igual el que facis, al final ets objecte de les comparances.
En el món del Blues o estàs a la llista dels Referents o estàs a la llista dels resultats d'aquestes influències i d'aquests, pocs són els que mantenen un estil propi i fresc.
Howling’ Wolf, Bessie Smith , B.B. King, Otis Rush, Stevie Ray Vaughan, Koko Taylor, etc. (Que cadascun posi en la llista el o la que vulgui) són els referents, la resta són influenciables, comparables a, futuribles, però pocs arriben a ser autèntics referents.
En el Cas d'Ana Popovic s'ho ha treballat ella sola i que sapiguem no va acudir a les aules de Berkelee, encara que si s'ha deixat voler als EEUU. En ella s'entrecreuen les influències entre uns altres de Stevie Ray (com no) i tal vegada una mica de Bonnie Raitt en la part vocal, però encara que ella no ho vol saber, segueix sent objecte de les comparances i canviar de llista és molt complicat en el món del Blues.
Ana Popovic va triomfar a Sa Pobla, no podia ser d'altra manera. El Blues de cert nivell conta amb la benedicció del públic abundant i fidel. Amb una posada en escena estudiada i molt americana la Popovic va saber dur al públic al seu terreny i ho va fer a més sense recórrer a versions de clàssics del Blues, ho va fer amb un repertori propi i això si, alguna versió de Stevie Ray o Hendrix.
En l'escenari tot estava molt clar, l'estrella era ella i els músics que compartien les taules estaven alla sol per a acompanyar. La guitarra d'Ana Popovic va estar omnipresent durant les més de dues hores de concert amb tal vegada massa insistència, dues hores de guitarra sense parar són massa tret que tinguis un punt de genialitat i contenció que pocs guitarristes de Blues tenen.
En qualsevol cas, bé per la Popovic i altra vegada bé pel festival de Sa Pobla que una vegada més ens ha portat bona música a un preu assequible a tots les butxaques 0€.
|
Concerts 
