JOE LOVANO QUARTET - Mallorca Jazz Sa Pobla 2009

Dilluns, 27 de juliol, 22:30 a la Plaça Major. Sa Pobla
Joe Lovano, saxos. George Mraz, contrabaix. James Weidman, piano. Jordi Rossy, bateria and special guest Judi Silvano, veu

Tot i que alguns el defineixin com un "músic sense idees pròpies i amb tota la tècnica del món"(és que les crítiques i els "enviats espacials" d'El País ja no són el que eren... ), el que ofereix  Lovano és clar i contundent, sonoritat  bop arrelada en la tradició.

Si per a un  Lovanista hi ha una forma de començar bé la nit, és amb la desenfrenada "Fort  Worth" de  From  the  Soul(1992), disc que va dedicar a la memòria del pare que acabava de perdre, i que a més ens retorna el record d'altra gran pèrdua,  Michel  Petrucciani.

Seguirien " Sanctuary" i " FolkArt" i la cita es desenvolupà segons el previst, encara que tal vegada amb massa espai reservat per a la senyora  Lovano, que malgrat el seu habil " scat" semblava limitar el vol del "quartet feroç"+1.

És difícil separar la vista i/o l'oïda de la imponent figura de Lovano, excepció feta dels moments que ataca el seu " Aulochrome", doble  saxo soprano inventat el 2001 pel belga  François Louis, i que és capaç de fer mal de conèixer la sonoritat d'un blues, com va fer amb el " Big  Ben" del seu  Steams of  Expression(2006), on ja el toca amb l’Aulochrome. Certament  enervant la sonoritat del "cacharro" aquest, tot i que això es pot deure més als nostres hàbits acústics que a la bellesa intrínseca de l'instrument, vull suposar...

La veritat és que quan ens van arribar les primeres remors sobre la presència de  Lovano, encara no estava clar el tema del bateria, per aquest motiu fins i tot vam arribar a pensar que podia venir amb un estrany experiment sense bateria i amb cantant, quina por !

Això d’en Jordi Rossi és directament "conya", ho dic perquè si durant el concert estas aprop d'un bateria i vols fotre-li la nit, li amolles així com per casualitat:

"Ah, si... com bateria als 80's va estar amb Perico  Sambeat, Tete, Carles Benavent i  Chano  Dominguez, després es va anar a  Boston i va anar enllaçant  Danilo Pérez,  Paquito D'Rivera, Joshua  Redman, Mark  Turner i Kurt  Rosenwinkel, i a mitjans 90's és part del  trio de Mehldau a la  Warner. Però després li va donar per tornar a les tecles i en 2007 va enregistrar " Wicca" com a pianista, amb el pianista Albert Sanz al  Hammond(que per cert també toca la bateria), la veritat és que tenia penjades les  baquetes, sort que fa excepcions... "

George  Mraz és una màquina de "caminar", amb la seva precisa  digitació manté un " punch" impressionant a qualsevol  tempo. La seva impasible figura suporta sense immutar-se l'exigència  bop, i les seves entrades són increïblement perfectes.

En 1968 aquest  txec va aconseguir un " scholarship" a Berkelee i a l'any ja va rebre la trucada de  Dizzy Gillespie, des de llavors l’"home discret" ha gravat amb  Oscar  Peterson, Hank Jones, Charles Mingus, Thad Jones i Mel Lewis, Lionel Hampton, McCoy Tyner, Stan  Getz, Zoot Sims, Art  Pepper, Phil  Woods, Jim  Hall, Bill Evans...no té mal gust l'home...

 James  Weidman és altre discret al que se li veu a la cara que gaudeix amb els seus companys, en els moments que va tenir "pista" va demostrar  sobradamente perquè forma part d'aquesta banda. No podem deixar de reproduir les expectatives expressades a la seva web abans de venir a Mallorca, que esperem que s'hagin complert:

"This week I'm off to perform with Joe Lovano. [...]Mallorca is a place I've never been. I do know that Frederick Chopin composed his preludes there. His woman, Amandine Aurore Lucile Dupin otherwise known as the author, George Sant, brought him there for his health which was chronically poor. He did like the island very much. I stumbled across something that he wrote 170 years ago:
"I'm in Palma, between Palma trees, cedar, aloe, orange, lemon, fig and pomegranate trees. The trees that will never grow in, The Garden of the Plants, there in Paris.
The sky is turquoise, the sea blue, the mountains emerald, and the air? The air is as blue as the sky. The sun shines all day and people are dressed as in the summer time, because here it is hot. At night, for long hours, I can hear songs and music of guitars. The houses have large balconies from where the vines hang. The walls of the houses belong to the Arab domination and the city, as everything here reminds you of Africa."
 
It does seem as if the island for Chopin was a potentially inspiring place to write music. Based on his description, if it were me, I'd certainly be trying to write all dinks of stuff! Presently, I do expect, Palma, Mallorca to still be very beautiful, being on the coast of the Mediterranean and all."

 

Va acabar la nit amb el  bis de Monk " Reflections", que podem trobar a Quartets  Live  at  the  Village  Vanguard. En suma; el concert una delícia, i si cal posar-li un però és l'excessiva presència de la senyora Lovano, a la qual li haguéssim agraït que s'hagués reservat un poc, encara que d'altra banda és una bona excusa per a anar encarregant el noneto de Lovano... je,  je, be, si va “colar” la petició quan va venir submergit en els  SF  Jazz  Collective, igual torna a colar i regressa amb aquesta  burrada de noneto que ens va regalar el "52 nd  Street  Themes".

Meneame

?