Lee Konitz(as), François Théberge(ts), Stéphane Belmondo(tp), Jerry Edwards(tb), Ali Haurand(b), Alan Jones(d).
L’arribada a plaça fou una mica desconcertant. Ens va sorprendre l’absència de monitors exceptuant el petit amplificador del contrabaix, ens comentava el tècnic de só, que els músics havien exigit de forma insistent el mínim volum de l’equip exterior, per a que el públic pogués percebre el so el més natural possible. Ens demanàvem si algú els havia explicat que la Plaça Major no és precisament un auditori...
A tot això, també ens comentava la organització que Lee Konitz havia perdut el seu enllaç procedent de París, provocant el desconcert fins que finalment va aparèixer a Son Sant Joan. Un dels saxofonistes més reconeguts de la història del jazz, viatja sol, amb el seu saxo, sense mòbil ni acompanyants.
Que Lee Konitz és un personatge especial és una cosa evident, pel que quan es puja a l’escenari, la devoció que li demostren cada un dels components dels François Thebergé 5 és un reflexe de l’homenatge a la història viva del jazz.
Formal i tècnicament impecable per a goig dels músics i fruiment de l’aficionat, el concert fou estilísticament impecable. La combinació de Konitz amb François Théberge(ts), Stéphane Belmondo(t) i Jerry Edwards(tb), ens demostrava el fantàsticament be que sonen els bons arranjaments d’una secció de vent, el que es va convertir en la tònica del darrer concert del Mallorca Jazz Sa Pobla 2007. Una excel·lent harmonització sobre la sensible i sòlida base formada pel descalç Alan Jones a la bateria i Ali Haurand al contrabaix, emmarcaren els impecables solos dels instrumentistes, però on més es va brillar, fou en la mestria d’uns arranjaments que construïen atmosferes de les que emergia un juvenil Konitz, que ens va regalar moments màgics, com quan mestre i deixeble es van fondre en una genial alternança pregunta-resposta, com la que ens oferiren fa uns mesos Joe Lovano i Miguel Zenón.
La nostra preocupació inicial sobre el volum del so només es va complir en part, donat que sorprenentment, el públic de la perifèria es va mantenir a nivells acústics molt per davall del sofert en altres concerts.
Amb una calor ofegadora sumada als atordidors efluvis dels camps que voregen aquesta capital del jazz, i a falta del concert de tancament amb els alumnes del seminari d’improvisació de Jimmy Weinstein i Toni Miranda, es va acomiadar el Festival de Sa Pobla amb una nit d’història del jazz.
Fins l’esperat concert de Chick Corea i Bela Fleck el 15 de novembre, tenim un AlcúdiaJazz en progressió contínua. A veure si com deia Sebastià Cardell en una entrevista al fil del concert inaugural d’aquest festival alcudienc, Mallorca acaba per convertir-se en “l’illa del jazz”.
Concerts 
