L'èxit d'assistència a la roda de premsa i l'extensió de la mateixa va impossibilitar duu a terme la master class que es va acabar convertint en una actuació a manera de regal per als que havien acudit.

La breu actuació de Clarke després de la roda de premsa no va deixar a ningú indiferent i amb tres sols amb el seu contrabaix acústic va recordar als despistats qui és, malgrat ser un dels impulsors del baix elèctric en el Jazz, el seu domini del contrabaix es va fer evident en els tot just 10 minuts d'actuació deixant-nos un bon sabor de boca a tots els assistents.

Ens va contar Clarke que s'ha dedicat a la fabricació de baixos conjuntament amb el lutier Carl Thompson, el que li ha donat l'oportunitat d'apropar-se d'una altra manera al seu instrument ja que com ell ens va comentar encara avui segueix aprenent coses en el que a música es refereix. Precisament parlant de la música i la seva visió d'ella, no es mostra del tot conforme amb la definició de Jazz, per ser aquest un terme summament indefinit a causa de la gran quantitat de variants que ara per ara existeixen, preferint així dir-li simplement música instrumental.

En aquest interval de 4 o 5 anys en els que es va retirar dels escenaris Stanley Clarke no ha estat desocupat, ha escrit bandes sonores per a més de 40 pel·lícules i s'ha dedicat a la composició i direcció en general. Va destacar que el procés creatiu de la composició i direcció l'ompli de forma especial i és on sent que pot emprar tot el seu potencial i coneixements.


Sobre la recurrent qüestió de les influències, Clarke separa clarament la influència intel·lectual de l'emocional, tot això sense sortir de l'àmbit de la música, en la faceta més intel·lectual confessa les influències de Miles Davis, Bach o Beethoven entre altres. En el plànol emocional es decanta clarament per John Coltrane, Charles Mingus i Jimmy Hendrix. De Coltrane destaca la seva capacitat per a unir espiritualitat i música. Com a màxim exponent d'aquesta unió destaca “Love Supreme” disc que l'ha inspirat profundament. També parlant de Mingus va elogiar en primer lloc el seu increïble talent component del que es sent un gran admirador, ens va contar que va tenir l'oportunitat per a sopar amb ell en una ocasió i destaca el seu esperit revolucionari i ho defineix com un lluitador.

AL parlar d'altres baixistes com Victor Wooden, ens va contar a manera d'anècdota que aquest assistia amb els seus germans als seus concerts i el va conèixer sent nen. En el cas d'altres baixistes com Marcus Miller va destacar l'admiració que sent per ell, el defineix com un gran treballador, que ha sobrepassat totes les metes que s'ha marcat. AL preguntar-li per la tecnica del slapping va recordar que va veure per primera vegada aquesta tècnica al baixista dels "Sly and the Family Stones" Larry Graham.


Stanley Clarke ens conta que s'ha introduït en la faceta de l'ensenyament en la qual es troba còmode. En aquest aspecte sent que la música és com les arts marcials, un pot dominar el seu camp àmpliament, però no ho aconsegueix completament fins que no ho ensenya a altres, l'ensenyament com una forma eficaç de sintetitzar els coneixements propis. Aquesta altra forma d'aproximar-se a la música li ha aportat una nova visió que l'ha ajudat a comprendre més la seva pròpia música.


Finalment preguntat sobre el que és important per als estudiants de música, va destacar el paper de la família sobre totes les coses a l'hora d'afrontar la carrera musical, la influència de la seva mare, cantant d'Òpera, va ser fonamental per a ell.

Si vols accedir a la galeria fes click

Meneame

?