JOE LOVANO QUARTET

Dilluns, 27 de juliol, 22:30 a la Plaça Major. Sa Pobla
Joe Lovano, saxos. George Mraz, baix. James Weidman, piano. Jordi Rossy, bateria and special guest Judi Silvano, veu.

Fill del barber Tony "Big T" Lovano i nascut en Cleveland, als 5 anys començava amb el saxo alt, per a passar-se al tenor poc després, i als 16 ja era un professional membre del sindicat de músics. Tot i que el seu pare el va introduir en el món de les jams, no es va acontentar amb la formació practica, i després de l'institut ingressa a la  Berklee. La seva formació bebop va sofrir una perfecta deconstrucció acadèmica, que com el mateix confessa, li va obrir la ment. Durant els anys a Boston, es va convertir en part activísima de la intensa escena local, el que a més li va servir per a finançar-se els estudis.

Van seguir anys "on the road", en contacte amb diferents cultures i estils, des de Tom Jones fins a Lonnie Smith, assentant-se després a Manhattan.

Rondant la trentena de discos des de mitjans dels 80's, Lovano s'han convertit en el paradigma de jazzman viatger. Mentre molts dels companys que no li arriben en edat ni producció musical cerquen la tranquil·litat d'un àmbit acadèmic que els asseguri certa estabilitat, Lovano segueix intranquil i en constant recerca. No obstant això, confessa que almenys un dia a la setmana treballa per a la Berklee, a la qual aporta una experiència eminentment practica, i en la qual té alumnes il·lustres com Esperança Spalding o Jeff Coffin.

George Mraz ha estat un dels seus habituals, una punt meritori en el cas d'un band leader que pateix una clara multiplicitat propera a la omnipresencia. Versàtil i efectiu, obres com "I'm all for you" o la mes variada en tempos "Joyous Encounter", demostren la solidesa del tenor que presenta la seva habilitat en els tempos ràpids, però que en les standards ballads, presenta una amplitud i consistència sonora que segueix escapant-se a molts tenors moderns.

En altre espai es troben fascinants projectes com "Flights of Fancy", extensió de la seva col·laboració amb Dave Douglas i Billy Drewes, amanit amb l'harmònica de Toots Thielemans i la curiosa experiència d'anar alternant els trios a la recerca d'una quimera, al cap i a la fi l'important no és la destinació sinó el camí. L'apassionant fluïdesa del quartet de "From the Soul", amb Dave Holland, Michel Petrucciani i Ed Blackwell, suposa un punt d'inflexió en la seva popularitat.

El doble CD Quartets at the Village Vanguard(1994) jazz album de l'any per Down Beat, és el testimoni de dos quartets amb menys d'un any de diferència en el qual passa d'un primer set amb Tom Harrell a la trompeta, en el qual predomina una concepció lliure de la improvisació, i el segon set amb el pianista Mulgrew Miller i un repertori arrelat en el swing i el modern jazz.

En el 2000, la seva participació en "Gran Slam: Live at the Regattabar, Cambridge Massachusetts" amb Jim Hall, George Mraz i Lewis Nash, té moments que és inevitable evocar l'època de Hall amb Sonny Rollins. Una combinació que exigeix a l'oïdor atenció constant, però la recompensa és un lirisme desmesurat dels dos de Cleveland, Hall i Lovano formen un dueto de reconfortant creativitat.

El mateix any, és capaç de rebre un Grammy pel vertiginós "52nd Street Themes"(2000), que a més de ser l'any del seu naixement, homenatja les illetes entre la 5th i 7th avinguda de Manhattan, en les quals es concentraven mítics clubs de jazz i a la qual Monk va dedicar el seu "52nd street Theme", es transformen aquí en un homenatge d'una línia frontal de 5 saxofonistes que demostren la vigència de l'esperit bebop amb temes de Tadd Dameron, Billy Strayhorn, Monk, Gershwin...

En 2002 el seu disc en directe en la que ell considera la seva casa a NY, el Village Vanguard. Un impressionant septet de metalls, un noneto+1 volant sobre la base d'un quartet clàssic al que tornar durant tota la sessió, pur so Vanguard; groove i swing en un enregistrament a dues pistes que pràcticament no té post barreges, un "must" de qualsevol discografía.

Lovano és un toterreny que s'ha deixat la lluentor del saxo en interminables hores de carretera i avió, en les quals ha polit la seva tècnica i ha construït la seva característica personalitat musical, un boper sense redempció, que es passeja tranquil·lament per l'avantguarda o aprofundeix en la relació de la seva música amb el lirisme vocal. Lovano és de la vella escola, "s'apunta a un bombardeig", s'ha construït com músic a força de trepitjar escenaris sense les xirimandangues d’altres...

Si ja ha col·laborat en diverses ocasions amb la seva esposa, com en el disc "Celebrating Sinatra", en el qual li acompanya el mateix George Mraz o Al Foster(Sa Pobla agost 2007), sens dubte el programa que ens oferirà en el concert inaugural del festival de Sa Pobla 2009 serà històric, aquesta vegada si que vaig a matinar per a ocupar la primera fila, amb un poc de sort tal vegada pugui percebre directament una mica de l'intens so Lovano.

Per cert, de "la tropa" aquesta que l’acompanya, he de dir que em sonen d'alguna cosa, però de George Mraz, Jordi Rossy i James Weidman ja en parlarem mes endavant, o la prèvia del concert acabaria essent interminable.

Meneame

?