1. Evolution (Lovano)
2. Portrait of Jenny (Burdge/Robinson)
3. Lines and Spaces (Lovano)
4. Body and Soul (Eyton/Green/Heyman/Sour)
5. Modern Man (Lovano)
6. Fort Worth (Lovano)
7. Central Park West (Coltrane)
8. Work (Monk)
9. Left Behind (Silverman)
10. His Dreams (Lovano)

Joe Lovano - Tenor Saxophone
Michel Petrucciani - Piano
Dave Holland - Bass
Ed Blackwell - Drums

Produced by Joe Lovano

Recorded December 28, 1991

Acabat d’arribar al segell Blue Note, i just després de perdre el seu pare, Lovano debutava amb aquest disc que ja ha quedat per la història del jazz.

“Fom the soul” és una conjunció memorable. Petrucciani, Holland, Blackwell i el propi Lovano com a cap de formació, desenvolupen aquí un discurs equilibrat, al que el saxo serveix per unir components molt sòlids.
Adquireix especial rellevància que Ed Blackwel participes en aquest enregistrament uns mesos abans de morir amb just 60 anys, deixant la seva empremta amb la fluïdesa per alternar del swing amb bebop.

Michel Petrucciani encara no havia fet els 30 anys, i aquesta meravella de la naturalesa de poc més d’un metre d’altura, es va situar perfectament entre els seus imponents companys, evocant amb total naturalitat la seva permanent referència; Bill Evans. Petrucciani i Lovano coincidiren per primera vegada a Europa al 1981, quan el primer era de gira amb Charles Lloyd i el segon amb Paul Motian. Desprès d’algunes col·laboracions puntuals, es van reunir de nou per aquest enregistrament.

Dave Holland encarna una consistència rítmica que ja es llegenda del jazz, com hem pogut comprovar sovint a Mallorca, i si a “Evolution” ens ofereix una mostra del seu punch i la fluïdesa amb la que pot sonar un tema bop, a “Forth Worth” ens ofereix una introducció totalment mingusiana a un tema del propi Lovano.

Si seguim parlant dels temes, “Evolution” sembla anunciar un disc coltranià amb moments que voregen el free, però en cap moment es traspassen les voreres rítmiques o tonals que ens facin perdre les referències.

“Portrait of Jenny” és un standard en el piano es troba molt còmode mentre el saxo viatja amb tota naturalitat per diferents registres. La composició de Lovano “Lines and Spaces” ens mostra un swing que ens bressola fins arribar al clàssic “Body and Soul”. “Central Park West” és una molt elegant reinterpretació del tema de Coltrane, en la que es respira l’ambient que es respirava a l’enregistrament, i sense ser una versió que ofereixi grans novetats o un “cover” estricte, ens mostra uns Petrucciani i Lovano en meravellós estat de gràcia, amb una suavitat i una consistència excepcionals, en la que ambdós enllacen els seus solos amb especial naturalitat. Un tema deliciós per els amants del “smooth” com per els consumidors del jazz més excitant.

“Work” és una monkiana en la que Holland dona peu a que Petrucciani demostri que la seva osteogenesi imperfecta no era cap entrebanc per un ferm atac al piano, mentre s’evoca la tensió harmònica de Thelonius complementada per el saxo de Lovano.

“From the Soul” és un disc que no es pot qualificar de vibrant, però a mida que insistim en l’audició, ens ofereix una clara visió del moment musical que vivien els seus intèrprets, en especial els joves Petrucciani i Lovano, consolidant-se com una creació artística l’origen de la qual s’ajusta al seu títol “des de l’ànima”.

Meneame

?