Dizzy Gillespie - Trumpet
Sonny Stitt - Tenor Sax
Sonny Rollins - Tenor Sax
Ray Bryant - Piano
Tom Bryant - Bass
Charley Persip - Drums

19 de desembre de 1957 al Nola Recording Studio, NY.

Gravació Original produïda per Norman Granz.

Ens trobam davant d’un enregistrament fantàstic, un tros d’història del jazz congelada, que ens mostra un magnífic moment de forma de 3 esplèndids  bufadors, perquè si algú encara no ho sabia, després d’escoltar aquest enregistrament, no dubtin que bufen, vaja si bufen !!!

  
Sonny Side Up! es va gravar en un sol dia, el 19 de desembre de ara fa 50 anys, i en just 38 minuts de jazz repartits en 4 temes, tenim un dels exemples del que succeïa quan Norman Granz, fundador de Verve, feia aquella bogeria que avui dia és irrepetible a les grans discogràfiques; la confiança en l’artista, clar que per això, haurien de fer feina amb artistes, i no amb productes...però aquesta és una altra història...

  
Poc es pot dir de Dizzie, el trompetista que li aguantava el tipus a “bird”. El mateix any participava en un altra enregistrament mític amb Coleman Hawkins, Stan Getz i Paul Gonsalves, el "Sittin' in", i a més es permetia el luxe de celebrar el nadal amb aquesta meravella.

“Llop solitari” Stitt fou un gladiador que va batallar a innumerables fronts, i la seva poca passió per figurar l’ha convertit en un dels grans saxofonistes ignorats, a diferència de Rollins, per que aquest enregistrament arribava a la mateixa distància del seu “Saxophone Colossus”(1956) i la seva primera “espantá”(1959), que desembocaria en el seu retorn amb “The Bridge”.

  
Ho tinguin clar, 3 monstres; Dizzie Gillespie, Sonny Rollins i Sonny Stitt, en perfecta forma i en bona sintonia, amb la justa càrrega de ego per rebre una empenta al cel bebop, i amb una llibertat creativa que a aquest nivell és difícilment repetible, el resultat? Woooow !!! Sincerament, sovint em descobreixo animant a aquests “marcians” com si fos una vetllada perfecta en un fosc club ple de fum.

“On the sunny side of the street” arranca el disc amb un tempo mig(pels estàndards bop), amb una entrada de Rollins que rep pausada resposta de Dizzy amb sordina. “The eternal triangle” fou el primer tema que gravaren aquell 19 de desembre, i després d’un vertiginós inici a cor, ens deixa a Rollins explorant l’estratosfera, mentre Gillespie i Stitt marquen la harmonia i Ray Brian executa el seu acompanyament per progressions. Stitt pren el relleu amb un so rodó i una impressionant fluïdesa que exalta a l’oient, però la delícia ve amb l’alternança de saxos, autèntic moment magistral que demostra l’excel·lent moment que ambdós vivien.
“After hours” és un blues de llibre, sense casi variacions harmòniques, en el que Ray Briant al piano  és la referència constant a les arrels del gènere, mentre Dizzy s’esplaia i Rollins converteix el tema en una somiejant balada, per arribar a “I know that you know”, amb una espectacular presentació amb un colossal stop-solo de Rollins, per a que Dizzy aparegui des d’un segon pla disposat a agafar el vol(notin les 3 primeres notes fora de micro...). Stitt agafa el testimoni en un solo imparable e incisiu, guiat per la intensitat marcada per Charlie Persis i Tommy Bryant, acabant en un breu cor final.

En definitiva; qui el tingui, a seguir gaudint, i qui no el tinguí; a que estau esperant !!! el trobareu per menys de 10€...

Meneame

?